Xarxa domèstica
Per entendre el funcionament bàsic d’Internet és útil començar per casa. Allà tens l’exemple d’una microxarxa, amb dispositius interconnectats de manera semblant a com es connecten al món digital global.
Què és una xarxa local
Una xarxa local (LAN, Local Area Network) és un conjunt de dispositius connectats entre ells dins d’un mateix espai concret que poden compartir informació sense necessitat de sortir a Internet. (ex: casa, escola, oficina…)
És important remarcar-ho: una xarxa local és local. Els dispositius es poden veure i comunicar, però això no implica tenir Internet. Internet és l’“espai exterior”, la gran xarxa global.
Perquè la teva xarxa local es connecti a aquest espai exterior, necessites un . Però fins i tot sense connexió a Internet, els teus dispositius poden intercanviar dades dins la xarxa local . (Ex: imprimir, compartir fitxers, enviar àudio/vídeo localment…).
La xarxa local té un nom, el que ve per defecte al teu o el que hagis editat entrant a les seves perferències, i la seva funció és connectar tots els dispositius que hi hagi a la teva llar:
- Rúter
- Mòbils
- Ordinadors
- Televisors
- Altres (consoles, altaveus, càmeres, etc.)
El rúter com a peça central
El és la peça central: assigna a cada dispositiu una única (p. ex. 192.168.1.36). D'aquesta manera queden referenciats dins de la xarxa i cada un és únic.
Però, com funciona exactament aquest procés? No vol dir que la xarxa només admeti els dispositius que hi havia el primer dia: una xarxa local és dinàmica.
Imagina que arriba un amic a casa i es connecta a la xarxa Wi-Fi que emet el teu rúter. Automàticament, el rúter li assigna una adreça IP a través del protocol . Així, el portàtil del teu amic queda integrat dins la xarxa local. A partir d'aquest moment ja podrà comunicar-se amb tots els dispositius de la teva xarxa local. Per exemple si tens una impresora a casa, el teu amic ja la veu desde el seu portàtil i ja la pot usar per imprimir un document.
De la mateixa manera, vols enviar un missatge al portàtil del teu amic. No envies el missatge “directament” al portàtil: Això no funciona així. Primer, el teu dispositiu, fa arribar el missatge al , que actua com la centraleta de la xarxa. El rúter consulta la llista d’IPs que té assignades (gràcies al ) i sap l'adreça del portàtil del teu amic. Llavors el reenvia: el missatge arriba al portàtil correcte, perquè el rúter sap totes les adreces IP.
És com si el rúter fos un petit servidor de missatges local: no crea el contingut, però s’encarrega de dirigir-lo fins al destí adequat.
Pensa-ho com un edifici ple d’oficines. Quan arribes com a client, no puges a l’atzar: primer et reben a recepció, els recepcionistes saben qui treballa a l'edifici, i a quin despatx. T’envien al pis correcte perquè puguis parlar amb la persona amb qui tenies cita.
El rúter fa exactament el mateix: coneix la llista d’IPs de tots els dispositius connectats i s’encarrega d’enviar la informació al “despatx” correcte.
El rúter com a peça central, té una doble funció:
- Assigna IPs i gestiona la comunicació dins de la .
- És la porta de sortida cap a Internet (parla amb l’).
A més, molts rúters inclouen opcions útils: configurar la , crear xarxes de convidats, aplicar , , etc.
[Rúter] ├─ [Mòbil 192.168.1.20] ├─ [Ordinador 192.168.1.21] ├─ [TV 192.168.1.22] └─ [Consola 192.168.1.23]
Compartir informació dins la xarxa local
Cada dispositiu és un i el rúter li assigna una IP. Això ja ho hem vist. Per establir comunicació entre els dispositius, calen compartits (com per exemple: , , o ). Aquestes dues condicions; mateixa xarxa i protocols compartits, et permet comunicació entre els dispositius de la teva xarxa.
Sembla molt elemental i senzill, però aclarir bé això et simplificarà entendre com funciona internet, com s'estableix la comunicació, i el perquè de l'existència dels protocols que aniràs veient durant els capítols següents.
Ara bé, no tots els dispositius funcionen igual. Alguns necessiten la LAN, d’altres creen connexions alternatives:
- Cable o → comparteixen dades dins de la LAN.
- → ràdio de curt abast; no requereix estar a la mateixa LAN.
- → microxarxes temporals entre dispositius sense passar per la LAN principal.
En resum: la norma general és que, per comunicar hosts, cal compartir LAN i protocols; però hi ha tecnologies de proximitat que creen el seu propi canal.
Xarxa local vs Internet
Mal ús del llenguatge
Quan algú pregunta “Tens Wi-Fi?”, sovint vol dir “Tens Internet?”.
RECORDA!
- Pots tenir Wi-Fi en marxa i no tenir Internet.
- La Wi-Fi només dona cobertura a la LAN.
- Internet depèn de la connexió externa del rúter (servei amb l’ISP).
Això és, en essència, una xarxa local.
LAN i WAN
Quan parlem de xarxa local fem servir el terme (Local Area Network). Però quan aquesta xarxa domèstica es connecta a l’exterior a través del teu , passes a formar part d’una (Wide Area Network), que és l’entorn global d’Internet.
Dit d’una altra manera: la LAN és casa teva; la WAN és l’univers digital d’Internet, immens i ple de connexions. El és la porta que et permet sortir de casa i explorar-lo.